Exportar talent o importar inversió?
Recentment , la organització VDI (Associació d'Enginyers Alemanys) ha informat de que falten 50.000 enginyers a Alemanya. També recentment des del govern espanyol hem sentit que aposten per establir un acord amb Alemanya per alimentar el seu mercat laborar de professionals qualificats espanyols, fet que ajudaria (segons el govern) a reduir els índexs de desocupació, especialment entre els joves. Diverses conclusions trec d'aquestes notícies: Els enginyers espanyols, son dels més ben considerats a Europa, per això Alemanya estaria disposada a acceptar-los en les seves empreses. Fa uns anys un professor de l'Escola d'Enginyers deia a una de les seves classes que els enginyers espanyols eren tan ben considerats per dos motius: per que rebien una formació no només tècnica sinó generalista que els permetia ocupar càrrecs executius en moltes empreses de molts sectors diferents; i per que s'havien d'espavilar amb els pocs medis dels que disposaven, obtenint molt bons resultats en empreses i administracions espanyoles que no tenien el costum d'invertir en R+D, millorar els processos productius o disposar d'excel·lència tecnològica. Tot plegat, millorava l'enginy dels nostres enginyers. Sembla que no haguem avançat gaire des de la dècada dels 60 quan molts treballadors van tenir que anar a Alemanya a buscar feina per no morir-se de gana aquí. Ara, a més, la gent que marxarà estarà altament qualificada. El nostre sistema educatiu haurà invertit en formar professionals per que aquests donin els millors fruits fora de casa nostra. Podem treure una conclusió. Els nostres polítics, representants sindicals, empresaris, ...