Emprendre a #Badalona

Emprendre a #Badalona

El centre cívic i cultural el Carme, encara sense ús.

Una de les sortides que actualment moltes persones troben quan es queden a l’atur es l’emprenedoria: fer-se emprenedor o el que popularment es diu «muntar un negoci».

En el seu moment, jo també vaig ser emprenedor, posant en marxa e360 Serveis Globals d’Enginyeria, S.L.P. D’aleshores ençà, hem intentat ajudar a molts emprenedors a iniciar la seva activitat. Amb el temps vas veient les enormes dificultats que existeixen per fer-ho. Tot i que estem en una situació molt complicada, sembla que ningú (especialment les administracions en tots els seus esglaons), vol canviar la manera de fer, per afavorir el naixement i estimular el creixement de les empreses.

Tres tipus de dificultats son les que afronten els emprenedors: que la concepció de la idea que tenen sigui bona, la falta de finançament i les relacionades amb la burocràcia. Respecte al primer tipus de dificultat, tot emprenedor té que pensar i treballar per assolir LA IDEA. Aquest tipus de dificultat és inherent al fet de ser emprenedor. Respecte al tema del finançament, es pot superar amb estalvis, donacions de familiars i préstecs d’amics, tot i que esperem que aviat torni a fluir el crèdit i no quedi cap bon projecte aturat per falta de diners.

El darrer tipus de dificultats, son les relacionades amb la burocràcia en totes les seves facetes, des de la dificultat de tracte amb les administracions fins el monopoli de les companyies de serveis (electricitat, gas, aigua, …), que actuen en moltes ocasions com si fossin administracions.

La part administrativa de la creació d’una empresa relacionada amb la inscripció al Registre Mercantil, l’alta a Hisenda, la constitució de l’empresa davant notari, … son tràmits que s’han agilitzat i que amb pocs dies i uns quants diners s’enllesteixen. A més aquests tràmits son els mateixos independentment de la localitat de Catalunya en la que es vulgui posar en funcionament l’activitat.

Però a partir d’aquí, solen venir els problemes. En el moment que es vol «aixecar la persiana», del local comercial, fàbrica, magatzem, restaurant, bar, escola, despatxos, consultori mèdic, … D’una manera o d’una altra cal la conformitat municipal (a través d’un permís, llicència, comunicació, assabentat, …) i/o de la Generalitat. I aquí és on molts emprenedors entren en un «territori hostil» als seus interessos. Posarem només alguns exemples de coses que creiem es podrien fer d’una altra manera per tal d’ajudar a aquelles persones amb ànim emprenedor:

• Les administracions demanen documents lliurats o emesos per altres administracions. El «colmo» és quan una administració et demana un document emès per aquella mateixa administració. Això és absurd, ineficient i fàcilment resoluble a l’era d’Internet.

• Per fer un únic tràmit (obrir un local), l’emprenedor s’ha de desplaçar en diverses ocasions a diferents edificis de l’Ajuntament, a parlar amb persones diferents que li diuen coses diverses. Això passa per quatre motius: la informació no és accessible, no és clara i nítida (objectiva), no es troba centralitzada i ningú s’en fa responsable del que diu (no es dona per escrit). A més de tenir que contractar un tècnic que elaborarà els projectes d’enginyeria i arquitectura necessaris, l’emprenedor (o el tècnic cobrant) haurà de fer unes quantes excursions a les oficines municipals:

  • Cal anar a buscar informació / documentació, que, per altra banda, és genèrica i per tant no aporta massa. No hi ha una adreça electrònica (on et contestin). No hi ha un tècnic que atengui o com a mínim que estigui disponible pels ciutadans en el cas que es presentin dubtes durant la seva consulta (haurà de tornar un altre dia). No tota la documentació que es necessita està penjada a la web o és editable.

  • Cal anar a buscar les taxes per pagar. Després cal tornar el paper.

  • Cal anar a lliurar la documentació que t’han de demanat. No es pot tramitar res per Internet.

  • Cal recollir la documentació que t’han demanat.

És evident que no s’aprofiten les eines que avui en dia ofereix la tecnologia. Pots anar a l’Ajuntament i trobar un munt de gent fent cúa i una persona atenent o no trobar ningú i 3 empleats de cara al públic. La utilització d’una eina tan senzilla i tan a l’abast de tothom com el correu electrònic faria perdre molt menys el temps a la gent, … tant als usuaris com als funcionaris.

Un altre problema, és que cada Ajuntament té la seva pròpia Normativa Municipal. Totes les normatives municipals, es basen en la normativa de la Generalitat, però l’adapten, … No l’adapten en l’aspecte de criteris tècnics, sinó en aspectes relacionats amb la tramitació i presentació dels projectes necessaris per obrir un local. Això vol dir que el que per un Ajuntament és vàlid, pel del costat no ho és. En aquest cas, normalment cada Ajuntament té el «prestigi» que s’ha anat guanyant amb el temps a l’hora de facilitar l’emprenedoria i el dia a dia de les empreses. Tothom sap quins son els Ajuntaments que donen facilitats i quins els que posen dificultats. Des de que els plànols puguin estar en un format o en un altra, que calgui un estudi sonomètric o únicament una justificació tècnica, que sigui necessari repetir tot un informe de verificació per que no es compleixen alguns punts, enlloc d’aportar únicament nova documentació justificant la correcció dels punts que s’incomplien, … tots son aspectes que ajuden o no a les empreses. Potser cal un canvi cultural de les administracions i dels seus treballadors consistent en veure què poden fer pel ciutadà.

Un altre aspecte que caldria revisar, és el grau de control al que sotmetem el que té que fer l’emprenedor. Fins a 8 vegades (8 nivells de control) per verificar, que per exemple, una ignifugació d’un local s’ha fet correctament: certificat del fabricant del material, certificat de l’instal·lador del material, certificat de l’enginyer projectista, entitat de control certificant el gruix i el material, entitat de control fent la verificació en tema d’incendis, tècnic municipal, tècnic dels bombers i/o tècnic de la Generalitat. Molts diners i molt temps. Imaginem si seguíssim aquest esquema a l’hora d’intervenir quirúrgicament a algú per que hem de controlar al cirurgià. No cal dir, que a més, el fet de que hi hagi tanta gent intervenint genera discrepàncies de criteri entre diferents tècnics ja que com totes les lleis, els reglaments tècnics també son interpretables. Aleshores l’emprenedor es pot trobar que per  diferències de criteris de les administracions (incloem les entitats de control, ja que per l’emprenedor també son administració), el seu expedient es quedi aturat.

Per que veieu com en son de diferents les coses, als Estats Units (primera potència econòmica mundial; no deuen fer tan malament les coses en aquest tema), tu construeixes i adaptes les teves instal·lacions de la teva empresa sota el teu criteri. Pocs permisos i menys paperassa. Quan acabes ja vindrà l’sseguradora i el FIRE Department o el Sheriff del Condado a veure si ho tens tot bé. Si no està bé t’ho fan tirar a terra. Això sí, si necessites que la pista d’un aeròdrom es canvi de sentit per que vols construir una fàbrica amb certa alçada  aprop, … cap problema, et mouen l’aeròdrom; el més important son els llocs de treball. Aquest és el canvi cultural al que em referia anteriorment.

Com a conclusió, dir que hi ha molta feina a fer dins les administracions per orientar els seus procediments de treball a l’usuari i no desincentivar-li l’esperit emprenedor. Des de millorar l’accés a la informació i la documentació, fer mes eficients els tràmits amb les eines tecnològiques actuals, unificar criteris i millorar la coordinació dels diferents tècnics i diferents administracions, ser més flexibles amb les formes, crear interlocutors únics a l’administració davant l’emprenedor que es facin responsables del seu projecte i que tinguin la darrera paraula (amb una intenció clara de facilitar les coses), unificar els serveis que es poden donar als emprenedors per que siguin una ajuda integral fins a la posada en marxa de l’activitat, … Respecte aquest darrer punt, ¿algú s’ha plantejat ubicar al flamant edifici del Carme alguns dels serveis de l’IMPO + tècnics d’obres + tècnics d’activitats + sales de reunions per fomentar l’emprenedoria?.